L’adéu del cantautor II

L’Àngel Villalba Damian neix a Favara – Saragossa l’any 1945, estudia batxillerat al seu poble i mes tard FP a la Escola de Aviació de Logronyo i Las Palmas on obté el títol de Mecànic d’aviació. Després de buscar treball a les companyies aeronàutiques de Madrid es desplaça a Barcelona on troba treball com a mecànic industrial. L’any 1968 de la mà d’en Quico Pi de la Serra i al caliu de l’Ovidi Montllor comença a fer de cantautor social en la parla de la Franja aragonesa que tan els agradava escoltar al Quico i l’Ovidi animant-lo a continuar cantant en lo català d’Aragó. Al 1984 al costat dels seus amics Pepe Bada Panillo (Conseller de Cultura del Govern d’Aragó en aquell temps) i Desideri Lombarte Arrufat poeta de Pena-roja (Terol) passa a formar part de la Comissió Territorial d’Aragó dintre del 2º Congres Internacional de la Llengua Catalana, portant les seves cançons i poemes per les tres províncies de la Franja. Al 2002 grava el seu primer CD en 21 temes “Àngel Villalba – 30 anys de cançons”. Mes tard se incorporaria al projecte cultural “Jesús Moncada” amb el suport de la Conselleria de Cultura de la DGA, portant les seves cançons a les escoles e instituts de la Franja. Al 2012 grava el 2º CD “Olivera d’Aragó”, la cançó que dona títol al disc es nominada als Premis de la musica aragonesa. L’Any 2018 rep el Premi Franja per la seva dedicació de mes de 50 anys al foment de la cultura en la nostra llengua, aquet mateix any col·labora estretament amb Carles Sancho per l’edició del llibre “Àngel Villalba – Cançons i poemes”, que edita la Conselleria de Cultura del Baix Aragó-Casp amb col·laboració de la DGPL del Govern d’Aragó.